Quan n’E.Punset digué “el no-moviment (tan físic com mental) d’un individuu produeix la no-regeneració neuronal” vam posar-li gotes de ciència a allò de que el Moviment és l’estímul que ens empeny a seguir endavant. És la inèrcia qui fa fer-nos agafar velocitat i la velocitat qui fa fer-nos agafar inèrcia, i tot plegat ve donat per l’instint de supervivència, per por a perdre les neurones.
“Surt i distreu-te, ment sana in corpori sano, aixeca’t del sofà i ves a passejar” són algunes de les expresions més sentides per aixecar l’ànim i totes, directa o indirectament, van relacionades amb el Moviment. Amb el sacceig neuronal.
De vegades, treballant en aquest sector vocacionalment estressant, amb mil projectes personals alhora, aquí i allà i amb aquell i aquella, em pregunto què és el que m’empeny a fer-ho. I l’altre dia en Punset va donar-me la clau, la clau és no fer-me vegetal.
-Què fa la Carlota? No fot ni brot.
siiii, totalment d’acord. encara que recentment he descobert (com diu en punset) que m’agrada seure, llegir, escriure… no són activitats de moviment físic, però sí mental, i totalment necessàries. no creus?
Totalment d’acord, el moviment intel.lectual esgota tant o més que el físic. Llarga vida a les neurones!