Formentera: pols, vent i camí

És de nit i un eriçó creua es Camí Vell de la Mola. La vida li passa per davant però l’esquivem; desapareix en la foscor. Entenem el recorregut de les ombres mentre orbitem al sol, el mateix qui evapora els pous d’on treiem la sal, per menjar, i amanir mitges garrafes plenes d’enciam. Les sargantanes, intrèpides, se’ns passegen a pams i les aus de bec llarg gaudeixen en escreix la posta d’aquest sol, menstruós.

El Sol.

Els estrats del temps limiten les cales i perfilen els contorns. El pas del temps. El mateix que despulla les arrels de les savines. El mateix que, alterat per la pell calenta, fon els glassons més ràpid que mai.

El temps.

Sentir el diàleg del trencar de les onades, en silenci, i entendre’l. Endinsar els dits dins la sorra; moure’ls lentament, i mirar com s’enfonsen els peuets just on trenca l’onada. La mateixa onada que és dins teu tot el dia, tots els dies.

L’onada.

El plaer d’escalar les roques per arribar a llocs, millors. El plaer de passar la mà pel romaní i olorar-la tot seguit. El mateix romaní que passan-t’hi el palmell per la paret de la tenda, n’hi veig l’ombra xinesa amb el claror de la lluna.

La lluna.

Les figueres es recargolen i les seves branques s’abracen amb llibertat, i projecten les ombres més tupides de l’illa. La brisa fa pessigolles, a les galtes, i mentre cluques els ulls s’esbossa un somriure. No me’n puc estar i torno a obrir els ulls per seguir afegint més blaus, més verds a la paleta… són de l’horitzó; són de les profunditats.

L’horitzó.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s