Les que sí i les que no

A Formentera passen coses que m’agraden, i coses que no.

Les que sí:
– Descobrir Es Ram, d’aigües cristal.lines. Tota una piscina natural. Rocosa. Solitaria. Salvatge.
– Que s’oblidin de cobrar-te un vi blanc, d’un sopar, i no dir-ho, és clar.
– L’Es Glop de Sant Francesc i els seus endolls friendlies. També el seu cus-cus amb el caldo de pollastre a banda, per modificar les espessures. I el seu vampiro hippy, d’uns 132 anys.
– Viatjar a Sa Cala i descobrir una cova en el trajecte. Sentir-se més homínida.
– El bosc d’Es Migjorn. Acampar-hi i despertar-se amb la llum del sol, sense rellotge. Dutxar-t’hi, amb garrafes d’aigua. Ser-li respectuosa, no deixar rastre humanoide.
– Tenir una casa de tela i jugar amb les ombres xineses de les parets.
– Conèixer Lucy The Cat.
– Improvitzar el dia a dia i durant tot el dia.
– L’ombra de la savina d’es Migjorn.
– Nadar. Summergir-se. Llençar-se de cap. Nadar enrere. Fer-se el mort. Veure peixets. Veure vaixells enfonsats. Intuir un tauró.
– Anar descalça.
– Menjar guindilles picants als penyassegats.
– Escoltar illencs parlar castellà. Escoltar converses alienes.
– L’efecte mirall de l’illa i la seva claror. La seva llum.
– Els falafels del bornio de Sant Ferran.
– Pintar cors a les pedres.
– L’aftersun.
– Les pipes.

Les que no:
– La sed de les pipes. També que se t’obri una bossa de pipes a la motxil.la.
– Quedar-se’t un peuet fora de l’ombra del parasol sense adonar-te’n.
– Les sargantanes banzai.
– Els illencs nou-rics i fanfarrons.
– Les crocs dels turistes.
– Les lluites de crancs, i no voler-ne alterar el desenllaç malgrat tenir molt clar que aquell petit no guanyaria.
– Sentir-me improvitzar cançons amb les anècdotes que vivíem.
– Els italians mal educats. La seva conducció. El seu soroll. Els seus crits.
– Cagar picant.
– L’especul.lació illenca. La seva massificació. El seu enfoc de “turisme” i la persecussió al campista.
– Vomitar-se als peus.
– El mercadeig de les tumbones de Cala Saona.
– Passar la ressaca sense sofà.
– Animals atropellats.

dutxar-se

dutxar-se al bosc, és sí

 

Anuncios

Una respuesta a “Les que sí i les que no

  1. Luci the cat, però no de lucía, si no de lucifer…

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s