Archivo de la categoría: Uncategorized

Cal.ligrafia blava

El 12 d’octubre l’Elisa cumplia anys, o en restava, això ja va a gustos. I per tal de celebrar-ho, vam participar a la gimcana de “Amor d’Elisa”, on tots els concursants la disfrutaríem pel temps d’una hora. Volíem aturar el moment per fer-ne record, i vam fer-li un disseny a mida.

La citació: un bar. No pas qualsevol, sino aquell que encara olora a la suor dels 80’s, aquell que et convida a ser el personatge que volies ser i no ets. I ella va entrar. I ella ens va trobar. I amb ella vam beure una sarta de rom.

Amb la situació més distesa, a consciència, vam convidar-la a avançar pel passadís, i al fons una sala càlidament sòrdida amb dues persones, molt serioses i pots de colors. El nostre regal era allà. Era l’Enric, i era un tatuatge.

La reacció va superar la ficció, n’estava encantada, i descartaria totes les propostes “ingenyiossíssimes” que duiem sota la màniga. Ella és vibració, i va rebuscar d’entre la gal.leria d’imatges de seu mòbil per trobar-ne l’últim document que signaria el seu pare.

Se’ns va caure la boca a terra, no podía ser més preciós: a la trastienda d’un bar hi havia un dit, tinta blava i un part.

Gràcies Elisa i Gràcies Enric per fer-ho realitat. Punk is not dead.

IMG-20141013-WA0009IMG-20141012-WA0001

 

Les que sí i les que no

A Formentera passen coses que m’agraden, i coses que no.

Les que sí:
– Descobrir Es Ram, d’aigües cristal.lines. Tota una piscina natural. Rocosa. Solitaria. Salvatge.
– Que s’oblidin de cobrar-te un vi blanc, d’un sopar, i no dir-ho, és clar.
– L’Es Glop de Sant Francesc i els seus endolls friendlies. També el seu cus-cus amb el caldo de pollastre a banda, per modificar les espessures. I el seu vampiro hippy, d’uns 132 anys.
– Viatjar a Sa Cala i descobrir una cova en el trajecte. Sentir-se més homínida.
– El bosc d’Es Migjorn. Acampar-hi i despertar-se amb la llum del sol, sense rellotge. Dutxar-t’hi, amb garrafes d’aigua. Ser-li respectuosa, no deixar rastre humanoide.
– Tenir una casa de tela i jugar amb les ombres xineses de les parets.
– Conèixer Lucy The Cat.
– Improvitzar el dia a dia i durant tot el dia.
– L’ombra de la savina d’es Migjorn.
– Nadar. Summergir-se. Llençar-se de cap. Nadar enrere. Fer-se el mort. Veure peixets. Veure vaixells enfonsats. Intuir un tauró.
– Anar descalça.
– Menjar guindilles picants als penyassegats.
– Escoltar illencs parlar castellà. Escoltar converses alienes.
– L’efecte mirall de l’illa i la seva claror. La seva llum.
– Els falafels del bornio de Sant Ferran.
– Pintar cors a les pedres.
– L’aftersun.
– Les pipes.

Les que no:
– La sed de les pipes. També que se t’obri una bossa de pipes a la motxil.la.
– Quedar-se’t un peuet fora de l’ombra del parasol sense adonar-te’n.
– Les sargantanes banzai.
– Els illencs nou-rics i fanfarrons.
– Les crocs dels turistes.
– Les lluites de crancs, i no voler-ne alterar el desenllaç malgrat tenir molt clar que aquell petit no guanyaria.
– Sentir-me improvitzar cançons amb les anècdotes que vivíem.
– Els italians mal educats. La seva conducció. El seu soroll. Els seus crits.
– Cagar picant.
– L’especul.lació illenca. La seva massificació. El seu enfoc de “turisme” i la persecussió al campista.
– Vomitar-se als peus.
– El mercadeig de les tumbones de Cala Saona.
– Passar la ressaca sense sofà.
– Animals atropellats.

dutxar-se

dutxar-se al bosc, és sí

 

Formentera: pols, vent i camí

És de nit i un eriçó creua es Camí Vell de la Mola. La vida li passa per davant però l’esquivem; desapareix en la foscor. Entenem el recorregut de les ombres mentre orbitem al sol, el mateix qui evapora els pous d’on treiem la sal, per menjar, i amanir mitges garrafes plenes d’enciam. Les sargantanes, intrèpides, se’ns passegen a pams i les aus de bec llarg gaudeixen en escreix la posta d’aquest sol, menstruós.

El Sol.

Els estrats del temps limiten les cales i perfilen els contorns. El pas del temps. El mateix que despulla les arrels de les savines. El mateix que, alterat per la pell calenta, fon els glassons més ràpid que mai.

El temps.

Sentir el diàleg del trencar de les onades, en silenci, i entendre’l. Endinsar els dits dins la sorra; moure’ls lentament, i mirar com s’enfonsen els peuets just on trenca l’onada. La mateixa onada que és dins teu tot el dia, tots els dies.

L’onada.

El plaer d’escalar les roques per arribar a llocs, millors. El plaer de passar la mà pel romaní i olorar-la tot seguit. El mateix romaní que passan-t’hi el palmell per la paret de la tenda, n’hi veig l’ombra xinesa amb el claror de la lluna.

La lluna.

Les figueres es recargolen i les seves branques s’abracen amb llibertat, i projecten les ombres més tupides de l’illa. La brisa fa pessigolles, a les galtes, i mentre cluques els ulls s’esbossa un somriure. No me’n puc estar i torno a obrir els ulls per seguir afegint més blaus, més verds a la paleta… són de l’horitzó; són de les profunditats.

L’horitzó.

 

 

no només és premestrual

Tinc ganes de marxar, de marxar un temps… i tornar, i tornar a sentir que d’on sóc m’agrada i val la pena.

Probablement sigui fer-me gran i pensar aferrissadament que la vida se m’escurça i se m’escola entre els dits. També, n’estic segura, totes les meves amigues viatgeres han aportat el seu granet de sorra, veure-les disfrutant amb un oceà que ni sé on cau o dalt d’unes muntanyes on els núvols les atravessa m’omple d’un no sé què, que lluny de ser enveja és amor i admiració.

No sé què m’he d’endur d’aquí quan sigui més enllà del meu ecuador i em costa seguir amunt amb aquest interrogant feixuc a dins.

En fi, deslligant nusos.

women’s power

L’aigua em concentra, o millor dit, m’ajuda a alienar-me. Mentre nado arribo a conclusions, dissenyo estratègies i m’ordeno. És un trance. Suposo que la natació serveix per això i per molt més però abans parlava d’aigua, de l’Aigua. També m’evadeixo fregant els plats. O a la dutxa.

I a la dutxa avui me n’he adonat d’un fet. He conegut, en aquests últims dos o tres mesos, cinc dones molt especials. Entre elles no ténen cap tipus de relació i a totes les he conegut per motius independents. I estic contenta. Dones fortes i potents.

De totes n’he après alguna cosa. I una d’elles m’ha ensenyat a tocar fang.

chawans

Any volunteer?

sweet home

Estic to loca amb la idea del castell. Ahir, de tornada del Catllaràs, vam passar davant del “En venda” del Chateaux de Cercs, al Berguedà. La trucada va servir per saber-ne els 400m2 per cadascuna de les tres plantes, una capella i una esglèsia i una hectàrea de terreny. 600.000€.
El cas és que avui, mitg locati amb la idea, l’he estat buscant. Fa temps que és en venda i abans se’n demanaven 2.500.000€. Va inaugurar-se pel Rei Alfons XIII i hi va viure un tal Sr.Olano Compte de Fígols.
Les 3 F’s: familia, feina i futur. I unes deu persones summergides en el projecte.
La planta d’adalt per la nostra vivenda, la del mitg pels hostes i la d’abaix per serveis i restauració.
Clients principals: grups i events/celebracions. S’oferiria menjar, allotjament i performance a escollir: terror clàssic, mitjaval artúric, j.r.r. tolkien, assassinat cluedo i altres a convenir amb el nostre assessorament artístic.
Clients secundaris:
Parelletes enamorades de posició econòmica mitja-alta.
Comiats de solters/es d’aquells alternatius podríem fer-ho en una casa rural doncs cómo se te queda el cuerpo si te digo en un castillaco.
Retransmisions del barça i sus torneos, amb pantalla gran, a l’esglèsia amb pica pica i cervesa altersana feta a castell.
Finals de curs d’universitaris guachis de la Blanquerna.
Localització per rodatges.
Visita turística i senderisme per la zona.
Estades per tot tipus d’agrupacions ( club de mèdiums, coworkings teatrals i d’altres)
Cap d’any, Sant Joan, Carnestoltes i d’altres obvietats de calendari.
A tot això:
Productes fets a Castell:
Cervesa. Vi. Sabó (un cop al mes vindríem a recollir el vostre oli fregit). Formatge. Pa. Mel. I tot amb D.O. del Berguedà.
Tot el bestiar possible (per menjar)
Tot el bestiar possible (per estimar)
Tot el conreu possible (per menjar i comercialitzar)
Els productes tindríen un/a encarregat/da i en faríem Fires per benzina i d’altres no manufacturables.
Creativitats vàries: sessions dj, joieria, poesia i d’altres manifestacions artístiques que hom podria desenvolupar i comercialitzar.
Futur:
Formar una gran familia trans-hemoglobínica.
Fer nens i nenes que corrin pel castell.
Amortitzar els crèdits.
Haver fet quelcom a recordar en tu nicho de muerte.
Apendre a volar, si s’escau.

Any volunteer?

2012 in review

The WordPress.com stats helper monkeys prepared a 2012 annual report for this blog.

Here’s an excerpt:

The new Boeing 787 Dreamliner can carry about 250 passengers. This blog was viewed about 1.600 times in 2012. If it were a Dreamliner, it would take about 6 trips to carry that many people.

Click here to see the complete report.